Tot fent família...

Per no perdre la costum dels diumenges a la nit toca fer relfexió de la setmana i actualitzar el blog.

- Dilluns va marxar el Lau i després vam anar a uns concerts (als quals finalment no vam entrar) no a una casa ocupa, no! Sinó a una Porta! A una porta ocupada!! (a Bologna hi ha 12 portes de les antigües muralles).
- Dimarts Paella!. (si, hauria d'haver estat dijous.. però no tot pot ser en aquesta vida!) Evidentment la va cuinar la Milana... però aquest cop va ser a casa la Bea, amb els seus companys de pis italians. Sembla que els italians de Bologna han estat de sort perquè tots acabaran provant la paella de la milana a aquest pas i, s'ha de dir, que cada cop li surt més bona!. De fet, aquí la que està més de sort sóc jo.. que m'acabo acoplant a tots els sopars que fa i cada setmana en menjo! Però a part de la versió culinària, el sopar va ser molt divertit. Vam divagar fins a altes hores de la matinada entre copes de vi de la política italiana (que fa schiiiifo). 
- Dimecres dermatologia, Sífilis capítol 2. Millor ho deixo aquí.
- Dijous vaig anar a l'XM (centre social ocupat per dir-ho d'alguna manera) on feien un mercat biològic. El lloc està molt guai.. hi havia paradetes de tots els pagesos/hippis de la zona que venien verdures de l'hort, formatge fresc fet per ells, vi i oli... i unes focaccia boníiiissimes que evidement van ser el nostre sopar. (Això ho direm més fluix... però també feien uns pastissos de poma amb canyella que estaven de cullons i evidentment també hi vam caure!)..
Una estona després de sopar va començar la presentació d'un documental d'un grup de voluntaris italians que han estat a Palestina, a un poble que practica la no violència davant l'exèrcit d'israel i explicaven la realitat que havien viscut durant els mesos allà. La veritat és que va ser molt interessant. Imagino que d'aquest tema ja us en aniré parlant més...
- Divendres en Gilbert i jo vam metamorfitzar a pures "amas de casa" amb guants de plàstic fins als colzes (i el mocador al cap no perquè ryanair ens hauria fet pagar sobrepès per ell, que sinó també!). Però la nostra habitació va viure l'apocalipsi. Van morir les muntanyes i muntanyes de mitjons bruts i samarretes tirades i Oh Déu meu!!! vam poder veure les rajoles de color maó del terra altre cop!! (evidentment aquesta brigada de neteja exaustiva té una raó de ser... arribava la família l'endemà!!).

- Cap de setmana. Dissabte van arribar mons pares de visita fugaç (de dissabte al migdia a diumenge al vespre). Així que el cap de setmana ha estat fer visita turística per Bologna. Ens hem dedicat a descobrir la ciutat caminant (fins a tal punt que a veure, que ells estiguessin cansats és normal, però que fins i tot jo somiava amb una cadira per fer descansar les cames! jeje .. com ens hem de veure!).. Però bàsicament s'ha reduït en això, fer família i viure Bologna... a part de menjar moooooolt bé i per fi poder anar a una trattoria!!!!!! (per aquells que no ho sapigueu... una trattoria és on menges pasta fresca feta al moment i, per tant, boníssima i evidentment més cara del que la classe social erasmus ens podem permetre)!
A més a més van venir els reis... m'ha mare m'ha portat de tot de tot!!! Pernil salaat!!!! (pròximament sopar a casa meva!).. i tot de roba d'hivern que era absolutament necessària degut al canvi climàtic autòcton de Bologna!..

A la tarda, després de despedir a mons pares a la Stazione Centrale volia passar pel PAM (megasúper més barat de bologna on faig la compra i a on he d'anar amb les xiruques i la cantimplora perquè està a Pekin des de casa meva).. però s'ha posat a ploure i he decidit que no era el millor moment...

Pero a l'arribar a casa he recordat que em faltava suavitzant, ous, tomàquet, pa...

En fí, us deixo amb un trosset d'un poema de Benedetti que diu:

Bajé al mercado
     y traje
     tomates diarios aguaceros
     endivias y envidias
     gambas grupas y amenes
     harina monosílabos jerez
     instantáneas estornudos arroz
     alcachofas y gritos
     rarísimos silencios

Per què no estarà més a prop el PAM? ....

Baciii a tutti!!! 

PD: Papes, ja sabeu que podeu tornar sempre que vulgueu,  i, als altres...:
"Oh benvinguts, passeu passeu, que casa meva és casa vostra si és que hi ha... cases d'algú..".

Clara