diumenge, 24 d’octubre del 2010

Tot fent família...

Per no perdre la costum dels diumenges a la nit toca fer relfexió de la setmana i actualitzar el blog.

- Dilluns va marxar el Lau i després vam anar a uns concerts (als quals finalment no vam entrar) no a una casa ocupa, no! Sinó a una Porta! A una porta ocupada!! (a Bologna hi ha 12 portes de les antigües muralles).
- Dimarts Paella!. (si, hauria d'haver estat dijous.. però no tot pot ser en aquesta vida!) Evidentment la va cuinar la Milana... però aquest cop va ser a casa la Bea, amb els seus companys de pis italians. Sembla que els italians de Bologna han estat de sort perquè tots acabaran provant la paella de la milana a aquest pas i, s'ha de dir, que cada cop li surt més bona!. De fet, aquí la que està més de sort sóc jo.. que m'acabo acoplant a tots els sopars que fa i cada setmana en menjo! Però a part de la versió culinària, el sopar va ser molt divertit. Vam divagar fins a altes hores de la matinada entre copes de vi de la política italiana (que fa schiiiifo). 
- Dimecres dermatologia, Sífilis capítol 2. Millor ho deixo aquí.
- Dijous vaig anar a l'XM (centre social ocupat per dir-ho d'alguna manera) on feien un mercat biològic. El lloc està molt guai.. hi havia paradetes de tots els pagesos/hippis de la zona que venien verdures de l'hort, formatge fresc fet per ells, vi i oli... i unes focaccia boníiiissimes que evidement van ser el nostre sopar. (Això ho direm més fluix... però també feien uns pastissos de poma amb canyella que estaven de cullons i evidentment també hi vam caure!)..
Una estona després de sopar va començar la presentació d'un documental d'un grup de voluntaris italians que han estat a Palestina, a un poble que practica la no violència davant l'exèrcit d'israel i explicaven la realitat que havien viscut durant els mesos allà. La veritat és que va ser molt interessant. Imagino que d'aquest tema ja us en aniré parlant més...
- Divendres en Gilbert i jo vam metamorfitzar a pures "amas de casa" amb guants de plàstic fins als colzes (i el mocador al cap no perquè ryanair ens hauria fet pagar sobrepès per ell, que sinó també!). Però la nostra habitació va viure l'apocalipsi. Van morir les muntanyes i muntanyes de mitjons bruts i samarretes tirades i Oh Déu meu!!! vam poder veure les rajoles de color maó del terra altre cop!! (evidentment aquesta brigada de neteja exaustiva té una raó de ser... arribava la família l'endemà!!).

- Cap de setmana. Dissabte van arribar mons pares de visita fugaç (de dissabte al migdia a diumenge al vespre). Així que el cap de setmana ha estat fer visita turística per Bologna. Ens hem dedicat a descobrir la ciutat caminant (fins a tal punt que a veure, que ells estiguessin cansats és normal, però que fins i tot jo somiava amb una cadira per fer descansar les cames! jeje .. com ens hem de veure!).. Però bàsicament s'ha reduït en això, fer família i viure Bologna... a part de menjar moooooolt bé i per fi poder anar a una trattoria!!!!!! (per aquells que no ho sapigueu... una trattoria és on menges pasta fresca feta al moment i, per tant, boníssima i evidentment més cara del que la classe social erasmus ens podem permetre)!
A més a més van venir els reis... m'ha mare m'ha portat de tot de tot!!! Pernil salaat!!!! (pròximament sopar a casa meva!).. i tot de roba d'hivern que era absolutament necessària degut al canvi climàtic autòcton de Bologna!..




A la tarda, després de despedir a mons pares a la Stazione Centrale volia passar pel PAM (megasúper més barat de bologna on faig la compra i a on he d'anar amb les xiruques i la cantimplora perquè està a Pekin des de casa meva).. però s'ha posat a ploure i he decidit que no era el millor moment...

Pero a l'arribar a casa he recordat que em faltava suavitzant, ous, tomàquet, pa...

En fí, us deixo amb un trosset d'un poema de Benedetti que diu:

Bajé al mercado
     y traje
     tomates diarios aguaceros
     endivias y envidias
     gambas grupas y amenes
     harina monosílabos jerez
     instantáneas estornudos arroz
     alcachofas y gritos
     rarísimos silencios

Per què no estarà més a prop el PAM? ....

Baciii a tutti!!! 

PD: Papes, ja sabeu que podeu tornar sempre que vulgueu,  i, als altres...:
"Oh benvinguts, passeu passeu, que casa meva és casa vostra si és que hi ha... cases d'algú..".

Clara

dimarts, 19 d’octubre del 2010

VISITA LAU (2a PART!)

I al mirar per la finestra apareix un raig de sol. Si, no és tan banal com sembla això que dic. Després de dies sota la pluja Bologna torna a tenir els carrers secs i amb llum! Així que Lau.. em sap molt greu perquè t'ha tocat conèixer-la sota un cel tapissat de núvols i Papes, esteu de sort, perquè sembla que dissabte també ens aixecarem amb un raig de sol entrant per la finestra!

Venècia. Venècia!!!! Dissabte vam aixecar-nos d'hora amb el Lau i vam anar a la Stazione Centrale a agafar el tren direcció Venècia. A Ferrara vam augmentar de número tot incorporant a l'Oscar i al cap d'una hora i mitja de veure passar prats i poblets per les finestres va aparèixer el mar (i el sol! a venècia el sol es va dignar a sortir!)..

La veritat és que no recordava Venècia en sí. Recordava que m'havia agradat, però no la sensació que es té quan comences a caminar per aquells carrerons on només hi pot passar una persona de lo estrets que són. Els canals amb gondoles amb tursites que han pagat un dineral i barquetes de motor per recordar-te que encara hi viu algú en aquell laberint d'aigües. Cases que sembla que es caiguin (i que de fet es cauen... Si, és el que té anar a Venècia amb dos futurs arquitectes... que t'has de passar l'estona escoltant com les cases s'estan queient... com aquesta ciutat no aguantarà... mira quines grapes més grans que té aquesta paret!!!... etc etc!)... La meva versió era una mica més cursi/romàntica al estil de: ohh!! Mireu quin indret més encantador! Us imagineu estar llegint un llibre en aquesta cantonada mentre veus les gondoles passar??! (sense turistes clar).... en fi.. segur que us ho podeu imaginar! (i sinó.. si un dia us trobeu al Miki pel carrer... demaneu-li que us en faci una representació!) ;)

No vull descriureus molt Venècia... Ja la redescobrireu quan em vingueu a veure i li anem a fer una visita! ;)

Però hi ha dues maneres d'entendre el món: una, com si res fós un miracle. L'altre, com si tot ho fós. Caminant pels carrers de Venècia, l'elecció es fa una mica més fàcil.

Una de les coses que m'agrada d'estar vivint a Bologna és que la stazione de trens és força important i per tant tens trens cada hora a tot arreu. Amb una hora et planes a firenze, una i mitja Venezia, quatre Roma, una Verona etc etc.... i això et permet anar coneixent itàlia a poc a poc a base de caps de setmana..

Pel que fa la resta de la visita del Lau i del cap de setmana... Per una banda (tot i que el lau ja ho va escriure l'altre dia).. dir-vos que l'Oscar té una casa molt molt xula!!! (i quan jo hi vaig anar... també tenia pernil salat de Barcelona!!! que per aquells que estem d'eramus és una cosa impensable!) jeje.. Així que costalloberencs aprofiteu l'ocasió i aneu-lo a visitar!!!! (Bé, això de que jo us inciti a acoplar-vos a casa seva no sé si és molt legal....) jeje En tot cas Oscar, merci per acollir-nos al Lau i a mi a Ferrara! :)

Per Bologna amb el Lau vam estar voltant... el temps no acompanyava gens però es va fer el que es va poder! Vaig ensenyar-li els indrets (coneguts fins al moment) que més m'agraden... ja els anireu coneixent quan aneu vinguent! Un bar que poc a poc ens fem nostre on la gent hi toca el piano i la guitarra... anar a l'apperitivo del carrer Pratello... Piazza Verdi amb tota la seva fauna... Les set esglèsies de Santo Stefano i dijous quan va arribar vam anar a la festa de la facultat de Polítiques!

Aquí.. un cop per setmana o de tan en tan... hi ha festa a alguna facultat. Les festes són a la nit... la universitat està oberta i a dins hi fan concerts, petits grups toquen música, la gent estar per les classes, fan circ, teatre... És impresionant perquè les universitats d'aquí són edificis immensos de fa segles amb claustres i plens d'estatues... i és una sensació molt rara veure tot d'estudiants de festa o fent circ a la una de la matinada al mig del claustre de la uni. I a més a més és legal i el rector hi està d'acord!!!!! (sisi... això és el més impresionant de tot!) jeje... Però es considera que la universitat "és" dels estudiants... i que hi poden fer el que vulguin quan vulguin.... Això sí, no passa com a Barcelona que després tot queda fet una absoluta merda... .Els estudiants ho recullen tot etc.. i l'endemà a les vuit del matí es tornen a fer les classes com si res hagués passat...

Si teniu sort quan vingueu ja en descobrireu alguna!!!

Ara ja per acabar... dir-vos que he intentat fer una selecció de les fotos del cap de setmana a Venècia i amb el Lau... però això de sintetizar mai ha estat lo meu... i el magnífic dissenyador del meu blog a marxat cap a terres catalanes ja.. Per tant nosé com es fan aquestes coses de posar menys fotos i posar un link... (Sí, no era cap secret.. .tots sabeu que jo sóc incapàs de fer un blog tan guai!) jeje.. Espero que no quedi molt "plena" aquesta actualització...






























Un petó molt fort a tots i totes!

pd. Lau, m'ha fet molta il·lusió tenir-te per aquí... T'espero un altre cop quan Bologna estigui nevada!!! (però abans... cita a la Trabanqueta a finals de novembre! Ves fent lloc!) :)

pd2. Me'n oblidava!! La primera foto on surt el Lau... és de quan vam anar al mercadillo de la piazza VIII d'agostto!!! És una plaça molt gran on tots els divendres i dissabtes fan un mercadillo enorme on hi pots trobar de tot!!! Evidentment, hi ha coses de segona mà.. i capses d'aquestes que semblen la butxaca del Doraemon on per 1 euro pots trobar tot el que vulguis i més. Com era d'esperar, el Lau es va tornar boig a un lloc com aquest....!!!. El gorro d'Shrek de color vermell.. n'és un exemple! jeje

Clara

diumenge, 17 d’octubre del 2010

VISITA LAU (1a PART!)

Moolt bona niiiiiiiiit.. (amb accent de Tomas Molina, evidentment..)

Us escric amb el Lau al costat, que m'ha vingut a visitar!!! 

És la primera visita oficial (i no oficial) que arriba.. Així que ha estat la prova número 1 de com aniré organitzant totes les vostres anades i vingues durant aquest mes i mig que no em deixeu tranquila (tinc tots els caps de setmana ocupats fins a mitjans de novembre!!!!!) Tot i que estic encantada de veure'us! 

Com a prova número 1.. hem fet un "tast" de Bologna i hem viatjat amb tren fins a Venècia (conjuntament amb l'Oscar..!).. 
Venècia us l'explicaré demà.. Es mereix un monogràfic, però com un cop em va dir un amic.. Venècia és una de les raons per no creure en la total i absoluta destrucció del món. Continua sent tan magnífica i esplèndida com la recordavem!

Avui.. he pogut disfrutar d'hores i hores de germà gran.. I més enllà dels monuments visitats, carrers caminats, birres, pizzes, plats i plats de pasta que m'han obligat a menjar.. Els silencis i les converses a part de molt molt fred m'han fet recordar aquella sensació de sentir-se com a casa.. Sigui a Bologna, a Barcelona o a Buenos Aires. Per tant us deixo amb un petit però no menys important recull fotogràfic de l'ocasió!

Domani piu!!! (que acabo de ser avisada que demà a les 8.15h del matí he d'estar a pràctiques de dermatologia.....)! 

Baciniii!

P.D: wenu... aquí Lau "al habla"! esta molt bé això d'estar "d'artista convidat" a altres blogs.... jejeje res, que Bologna és impressionant, Venecia mola molt, ma germana petita viu a Italia, esta la mar de bé, i té uns amics i amigues que son de puta mare!!!

Encara que a totes les fotos sortim amb una copa de vi a la ma... no és que ens haguem passat el dia bebent, sinó que el temps, com ella deia, no ha acompanyat molt, i menys per anar fent fotos pel carrer! aixi que totes es redueixen a l'hora de sopar al bar "corso", on hem menjat una pizza i una pasta impressionant!!! (amb el vi de la casa per acompanyar...). Demà ja us explicara com ha anat per Venecia (+ Ferrara) amb l'Oscar, que per cert s'ho ha currat molt i ja que hi som... té un pis impressionant!!! La veritat... no em puc queixar gens d'aquests dies amb ma germana petita (que cada cop ho és menys...) i amb els seus amics!!

Merci a tots/es per ensenyar-me Bologna, els apertitivis, la plaça verdi (amb els yonkis corresponents que ja son com "mobiliari urbà" amb tot el respecte del mon!), etc, etc!!!
PETONS!
Lau





diumenge, 10 d’octubre del 2010

Santuario di San Luca

Aprofito el diumenge al matí (establert com a dia de reflexió dins del caos de cada setmana) per escriure una mica..

Aquests últims dies he aprofitat per fer una mica de papers. Ja tinc les pràctiques organitzades. A Bologna fem 5 dies de pràctiques de cada materia (així que a partir de demà  a les 8.30h del matí i durant les pròximes 6 setmanes tindré pràctiques cada dia). Les de pedia i trauma són el segon semestre i duren més temps... Però això ja vindrà. (Pels que vingueu a partir de la tercera setmana de novembre, ja no en tindré... per tant cap problema!) Pels que vingueu abans.. ja ens ho arreglarem o puc canviar un dia de pràctiques per un altre etc... Pels que venen a viure amb mi (Ana) farem una mica de cada.... jeje alguna la canviaré i alguna et quedaràs dormint al meu llit fins a la 1 quan jo torni! jejeje

Les tardes continuen destinades a la vida social. Fer apperitivis (un concepte desconegut fins fa dues o tres setmanes... però que té molt d'interès. Es basa en sopar pagant el preu d'una beguda, una mica més cara del normal, i menjar tot el que vulguis (macarrons, pizzes, amanides, cus-cus....) Total, que sopes per 4 euros! Això si... o hi vas a les 7.30h de la tarda o no menges.

Com que teniem companyia mallorquina-italiana (han estat a casa la Milana la Joana, la Clara i la Marga) dissabte vam sortir de festa a l'Estragon... la discoteca "molona" de Bologna (o  les afores de bologna..). I dissabte vam anar d'excursió al Santuario di San Luca. És el Santuari que està a d'alt de tot d'un dels torons que voreja la ciutat... i des d'on es pot veure tot Bologna. La pujada es fa per un camí sota porticons... és graciós perquè és com anar a la muntanya però si continuessis sota un dels carrers de bologna... (ara posaré unes quantes fotos)..

L'anècdota del dia és la següent: Un cop a d'alt del santuari (tot suats i fent pudor perquè la pujada havia estat moderadament dura tenint en compte que teniem una ressaca important) la Yaiza, l'Alvaro i jo vam decidir que voliem entrar a veure l'esglèsia, allò, per fer cultura. Hi havia una porteta oberta a un dels costats... i la gent hi entrava i hi sortia.. així que nosaltres també. Vam començar a caminar per dins d'unes habitacions que intentaven ser un petit museu... i caminant caminant ens vam trobar davant d'una porteta on l'entrada era dubtosa. Però semblava que podies anar com per darrera l'altar, i veure l'altre costat de l'esglèsia etc.. El fet és que en aquell precís moment el capellà estava fent missa... i hi havia molta gent asseguda als bancs escoltant... Jo, dubtosa, li dic a la Yaiza:
Clara: Vols dir que podem passar per aquí?
Yaiza: Clar home, això és la casa de Déu.
Clara: Ah! val! passem!

Comencem a passar... i senyores i senyors.. de cop ens trobem al bell mig de l'altar... amb el capellà just davant nostre (ell no ens veia.. perquè estava just d'esquena) i tota l'esglèsia mirant-nos!!!!! I el capellà parlant... i tothom mirant-nos!!!! (Un absolut Incubo.. que vol dir malson amb italià!) Vam posar-nos a correr (intentant no fer soroll) i vam travessar l'altar molt ràpid i vam desaparèixer, per fí, per una porteta igual a l'altre costat. Ara bé, i no menys important, la porteta de sortida de l'altre costat estava tancada! Oh déu meu! Mai més ben dit.... Així que la família dominguera catalana-gallega (l'Alvaro és de galicia) va haver de tornar a passar per darrera el capellà!!!!! L'Alvaro.. per fer-se el típic turista subnormal que no s'entera de res (en aquest cas nosaltres...).. es va posar a mirar Jesucrist... com observant-lo i adorant-lo... només faltava que jo treies la camara de fotos..!!!! i tota l'esglèsia mirant-nos.... sort que el capellà no es va girar perquè s'hauria trobat just darrera seu a un noi i dos noies vermells com el diable amb una càmara de fotos a la mà.

En fí... encara ric ara.. (i em sembla que encara estic una mica vermella de l'estrés...)! Crec que pocs cops a la vida he passat tanta vergonya... jeje..

Avui m'he despertat amb les campanes de l'esglèsia del costat de casa.. i després de dinar aniré a Ikea, per fí, a comprar-me un nòrdic perquè, ara ressonen els tambors, fa 2 dies que Bologna ha decidit ser partícep del canvi climàtic!! Quina fred que carda! (amb accent gironí).. La meva versió italiana seria: "Oggi fa molto fredo".. Si, un poc precàri encara..

Però Lau, dijous quan et facis la motxilla, vine amb jerseis i xiruques... perquè la cosa promet! (i de pas... porta'm les meves sabatilles de llana de color blau o verd.. saps?) jejej..

Ara ja acabo.. m'he fet de la biblioteca de piazza maggiore i puc agafar 4 DVD cada setmana... Avui em toca veure "Il Mostro", de Roberto Benigni amb els meus companys de pis que estudien cinema! Ja veieu... fent diumenge amb peli i manta!

Per acabar (ara sí).. i com a curiositat.. a la meva última classe d'italià (fa tan sols una estoneta, començant a llegir "il piccolo principe" que m'he comprat) he descobert que "pecora" no es pot utilitzar tot dient (comú en el nostre vocabulari): ets una mala pecora! Perquè...

Potete immaginare il mio stupore di essere svegliato all'alba da una strana vocetta: "Mi disegni, per favore, una pecora?".
"Cosa?"
"Disegnami una pecora".

(per aquells que no hagueu llegit el Petit princep... una pecora és un xai!).

Un petó i "a dopo, ragazzi!" (com diu el meu company de pis..)..

PD. i feu el favor d'explicar com van les coses per Barcelona!! :)

Clara









Ciao, ciao..