Santuario di San Luca

Aprofito el diumenge al matí (establert com a dia de reflexió dins del caos de cada setmana) per escriure una mica..

Aquests últims dies he aprofitat per fer una mica de papers. Ja tinc les pràctiques organitzades. A Bologna fem 5 dies de pràctiques de cada materia (així que a partir de demà  a les 8.30h del matí i durant les pròximes 6 setmanes tindré pràctiques cada dia). Les de pedia i trauma són el segon semestre i duren més temps... Però això ja vindrà. (Pels que vingueu a partir de la tercera setmana de novembre, ja no en tindré... per tant cap problema!) Pels que vingueu abans.. ja ens ho arreglarem o puc canviar un dia de pràctiques per un altre etc... Pels que venen a viure amb mi (Ana) farem una mica de cada.... jeje alguna la canviaré i alguna et quedaràs dormint al meu llit fins a la 1 quan jo torni! jejeje

Les tardes continuen destinades a la vida social. Fer apperitivis (un concepte desconegut fins fa dues o tres setmanes... però que té molt d'interès. Es basa en sopar pagant el preu d'una beguda, una mica més cara del normal, i menjar tot el que vulguis (macarrons, pizzes, amanides, cus-cus....) Total, que sopes per 4 euros! Això si... o hi vas a les 7.30h de la tarda o no menges.

Com que teniem companyia mallorquina-italiana (han estat a casa la Milana la Joana, la Clara i la Marga) dissabte vam sortir de festa a l'Estragon... la discoteca "molona" de Bologna (o  les afores de bologna..). I dissabte vam anar d'excursió al Santuario di San Luca. És el Santuari que està a d'alt de tot d'un dels torons que voreja la ciutat... i des d'on es pot veure tot Bologna. La pujada es fa per un camí sota porticons... és graciós perquè és com anar a la muntanya però si continuessis sota un dels carrers de bologna... (ara posaré unes quantes fotos)..

L'anècdota del dia és la següent: Un cop a d'alt del santuari (tot suats i fent pudor perquè la pujada havia estat moderadament dura tenint en compte que teniem una ressaca important) la Yaiza, l'Alvaro i jo vam decidir que voliem entrar a veure l'esglèsia, allò, per fer cultura. Hi havia una porteta oberta a un dels costats... i la gent hi entrava i hi sortia.. així que nosaltres també. Vam començar a caminar per dins d'unes habitacions que intentaven ser un petit museu... i caminant caminant ens vam trobar davant d'una porteta on l'entrada era dubtosa. Però semblava que podies anar com per darrera l'altar, i veure l'altre costat de l'esglèsia etc.. El fet és que en aquell precís moment el capellà estava fent missa... i hi havia molta gent asseguda als bancs escoltant... Jo, dubtosa, li dic a la Yaiza:
Clara: Vols dir que podem passar per aquí?
Yaiza: Clar home, això és la casa de Déu.
Clara: Ah! val! passem!

Comencem a passar... i senyores i senyors.. de cop ens trobem al bell mig de l'altar... amb el capellà just davant nostre (ell no ens veia.. perquè estava just d'esquena) i tota l'esglèsia mirant-nos!!!!! I el capellà parlant... i tothom mirant-nos!!!! (Un absolut Incubo.. que vol dir malson amb italià!) Vam posar-nos a correr (intentant no fer soroll) i vam travessar l'altar molt ràpid i vam desaparèixer, per fí, per una porteta igual a l'altre costat. Ara bé, i no menys important, la porteta de sortida de l'altre costat estava tancada! Oh déu meu! Mai més ben dit.... Així que la família dominguera catalana-gallega (l'Alvaro és de galicia) va haver de tornar a passar per darrera el capellà!!!!! L'Alvaro.. per fer-se el típic turista subnormal que no s'entera de res (en aquest cas nosaltres...).. es va posar a mirar Jesucrist... com observant-lo i adorant-lo... només faltava que jo treies la camara de fotos..!!!! i tota l'esglèsia mirant-nos.... sort que el capellà no es va girar perquè s'hauria trobat just darrera seu a un noi i dos noies vermells com el diable amb una càmara de fotos a la mà.

En fí... encara ric ara.. (i em sembla que encara estic una mica vermella de l'estrés...)! Crec que pocs cops a la vida he passat tanta vergonya... jeje..

Avui m'he despertat amb les campanes de l'esglèsia del costat de casa.. i després de dinar aniré a Ikea, per fí, a comprar-me un nòrdic perquè, ara ressonen els tambors, fa 2 dies que Bologna ha decidit ser partícep del canvi climàtic!! Quina fred que carda! (amb accent gironí).. La meva versió italiana seria: "Oggi fa molto fredo".. Si, un poc precàri encara..

Però Lau, dijous quan et facis la motxilla, vine amb jerseis i xiruques... perquè la cosa promet! (i de pas... porta'm les meves sabatilles de llana de color blau o verd.. saps?) jejej..

Ara ja acabo.. m'he fet de la biblioteca de piazza maggiore i puc agafar 4 DVD cada setmana... Avui em toca veure "Il Mostro", de Roberto Benigni amb els meus companys de pis que estudien cinema! Ja veieu... fent diumenge amb peli i manta!

Per acabar (ara sí).. i com a curiositat.. a la meva última classe d'italià (fa tan sols una estoneta, començant a llegir "il piccolo principe" que m'he comprat) he descobert que "pecora" no es pot utilitzar tot dient (comú en el nostre vocabulari): ets una mala pecora! Perquè...

Potete immaginare il mio stupore di essere svegliato all'alba da una strana vocetta: "Mi disegni, per favore, una pecora?".
"Cosa?"
"Disegnami una pecora".

(per aquells que no hagueu llegit el Petit princep... una pecora és un xai!).

Un petó i "a dopo, ragazzi!" (com diu el meu company de pis..)..

PD. i feu el favor d'explicar com van les coses per Barcelona!! :)

Clara

Ciao, ciao..