dimarts, 19 d’octubre del 2010

VISITA LAU (2a PART!)

I al mirar per la finestra apareix un raig de sol. Si, no és tan banal com sembla això que dic. Després de dies sota la pluja Bologna torna a tenir els carrers secs i amb llum! Així que Lau.. em sap molt greu perquè t'ha tocat conèixer-la sota un cel tapissat de núvols i Papes, esteu de sort, perquè sembla que dissabte també ens aixecarem amb un raig de sol entrant per la finestra!

Venècia. Venècia!!!! Dissabte vam aixecar-nos d'hora amb el Lau i vam anar a la Stazione Centrale a agafar el tren direcció Venècia. A Ferrara vam augmentar de número tot incorporant a l'Oscar i al cap d'una hora i mitja de veure passar prats i poblets per les finestres va aparèixer el mar (i el sol! a venècia el sol es va dignar a sortir!)..

La veritat és que no recordava Venècia en sí. Recordava que m'havia agradat, però no la sensació que es té quan comences a caminar per aquells carrerons on només hi pot passar una persona de lo estrets que són. Els canals amb gondoles amb tursites que han pagat un dineral i barquetes de motor per recordar-te que encara hi viu algú en aquell laberint d'aigües. Cases que sembla que es caiguin (i que de fet es cauen... Si, és el que té anar a Venècia amb dos futurs arquitectes... que t'has de passar l'estona escoltant com les cases s'estan queient... com aquesta ciutat no aguantarà... mira quines grapes més grans que té aquesta paret!!!... etc etc!)... La meva versió era una mica més cursi/romàntica al estil de: ohh!! Mireu quin indret més encantador! Us imagineu estar llegint un llibre en aquesta cantonada mentre veus les gondoles passar??! (sense turistes clar).... en fi.. segur que us ho podeu imaginar! (i sinó.. si un dia us trobeu al Miki pel carrer... demaneu-li que us en faci una representació!) ;)

No vull descriureus molt Venècia... Ja la redescobrireu quan em vingueu a veure i li anem a fer una visita! ;)

Però hi ha dues maneres d'entendre el món: una, com si res fós un miracle. L'altre, com si tot ho fós. Caminant pels carrers de Venècia, l'elecció es fa una mica més fàcil.

Una de les coses que m'agrada d'estar vivint a Bologna és que la stazione de trens és força important i per tant tens trens cada hora a tot arreu. Amb una hora et planes a firenze, una i mitja Venezia, quatre Roma, una Verona etc etc.... i això et permet anar coneixent itàlia a poc a poc a base de caps de setmana..

Pel que fa la resta de la visita del Lau i del cap de setmana... Per una banda (tot i que el lau ja ho va escriure l'altre dia).. dir-vos que l'Oscar té una casa molt molt xula!!! (i quan jo hi vaig anar... també tenia pernil salat de Barcelona!!! que per aquells que estem d'eramus és una cosa impensable!) jeje.. Així que costalloberencs aprofiteu l'ocasió i aneu-lo a visitar!!!! (Bé, això de que jo us inciti a acoplar-vos a casa seva no sé si és molt legal....) jeje En tot cas Oscar, merci per acollir-nos al Lau i a mi a Ferrara! :)

Per Bologna amb el Lau vam estar voltant... el temps no acompanyava gens però es va fer el que es va poder! Vaig ensenyar-li els indrets (coneguts fins al moment) que més m'agraden... ja els anireu coneixent quan aneu vinguent! Un bar que poc a poc ens fem nostre on la gent hi toca el piano i la guitarra... anar a l'apperitivo del carrer Pratello... Piazza Verdi amb tota la seva fauna... Les set esglèsies de Santo Stefano i dijous quan va arribar vam anar a la festa de la facultat de Polítiques!

Aquí.. un cop per setmana o de tan en tan... hi ha festa a alguna facultat. Les festes són a la nit... la universitat està oberta i a dins hi fan concerts, petits grups toquen música, la gent estar per les classes, fan circ, teatre... És impresionant perquè les universitats d'aquí són edificis immensos de fa segles amb claustres i plens d'estatues... i és una sensació molt rara veure tot d'estudiants de festa o fent circ a la una de la matinada al mig del claustre de la uni. I a més a més és legal i el rector hi està d'acord!!!!! (sisi... això és el més impresionant de tot!) jeje... Però es considera que la universitat "és" dels estudiants... i que hi poden fer el que vulguin quan vulguin.... Això sí, no passa com a Barcelona que després tot queda fet una absoluta merda... .Els estudiants ho recullen tot etc.. i l'endemà a les vuit del matí es tornen a fer les classes com si res hagués passat...

Si teniu sort quan vingueu ja en descobrireu alguna!!!

Ara ja per acabar... dir-vos que he intentat fer una selecció de les fotos del cap de setmana a Venècia i amb el Lau... però això de sintetizar mai ha estat lo meu... i el magnífic dissenyador del meu blog a marxat cap a terres catalanes ja.. Per tant nosé com es fan aquestes coses de posar menys fotos i posar un link... (Sí, no era cap secret.. .tots sabeu que jo sóc incapàs de fer un blog tan guai!) jeje.. Espero que no quedi molt "plena" aquesta actualització...






























Un petó molt fort a tots i totes!

pd. Lau, m'ha fet molta il·lusió tenir-te per aquí... T'espero un altre cop quan Bologna estigui nevada!!! (però abans... cita a la Trabanqueta a finals de novembre! Ves fent lloc!) :)

pd2. Me'n oblidava!! La primera foto on surt el Lau... és de quan vam anar al mercadillo de la piazza VIII d'agostto!!! És una plaça molt gran on tots els divendres i dissabtes fan un mercadillo enorme on hi pots trobar de tot!!! Evidentment, hi ha coses de segona mà.. i capses d'aquestes que semblen la butxaca del Doraemon on per 1 euro pots trobar tot el que vulguis i més. Com era d'esperar, el Lau es va tornar boig a un lloc com aquest....!!!. El gorro d'Shrek de color vermell.. n'és un exemple! jeje

Clara

4 comentaris:

  1. Rebut el missatge discret del pernil!!! Realment Venecia és un pecat dels déus.
    Un petó
    Rosa

    ResponElimina
  2. que gran el gorro vermell!!! encara no sé pq collons no el vaig comprar!!!! jajajaja x cert... molt enfotre't de mi pq em vaig passar el dia fent fotos.... xo moltes d'aquestes son meves!!!! així que no pots queixar-te!!! ;) jejeje

    un plaer haver estat amb tu per terres italianes... i tranqui que faig lloc a la trabanqueta!!! i evidentment tornaré a Bologna quan estigui nevat... diga-li al nacho que em deu un taper fet a casa seva!!! :)

    Una abraçada moooooooooolt gran des de BCN!!!

    ResponElimina
  3. Quina enveja....el que donaria per haver estat per allà!!! Però be, espero que et preparis per la gran visita que t'espera a principis de desembre...tot i que no et trobaré tant a faltar perquè t'hauré tingut per aquí...:P
    Doncs això, que et trobo a faltar!!!
    Un beso!!!
    Pau

    ResponElimina