San Petronio

I per fí arribo a casa després de hores i hores sense parar de caminar. Avui tocava fer dia turístic per Bologna... (per poder fer veure que me la conec quan em vingueu a veure... i saber on portar-vos!)

Diu la llegenda.. que Bologna té set secrets que has d'anar descobrint mentre passeges per la ciutat. Avui ens hem dedicat a trobar-los tots.. Aquí us deixaré un petit recull fotogràfic de bologna i dels seus secrets..

El primer, és l'escultura de Neptuno.. Que quan la mires d'un cert angle el bon home sembla que vagi trempat, quan realment és la mà el que es veu.

El segon, són dues cantonades que si parles fluixet d'una, se't sent des de l'altre.. és impresionant! Ja ho provarem quan vingueu!

El tercer, sembla ser que és un got a d'alt d'una de les due torri... però com que la llegenda diu que si puges a les torres abans de llicenciar-te ja mai més et llicenciaràs.... aquesta no l'hem pogut comprovar.

El quart.. és una petita finestra a la paret d'un carrer.. que dóna a un canal! Sisi.. un canal com els de Venècia... De fet, a Bologna n'hi ha uns quants.. però la majoria són subterranis i per això no se sap..

El cinquè, és una inscripció al terra de la via independenzia.. on antigament, a l'edat medieval.. hi havia un mercat i hi ha inscrit cannabis... sent la paradeta del mercadillo on es venia cannabis..

El sisè, és una fletxa clavada al sostre d'un dels porticons de la strada maggiore...

I el setè, finalment, es troba a la via de santo stefano.. on un dels edificis mostra tot de cares de personatges celèbres.. i entre elles una és el diable.

A més a més... ens hem dedicat a entrar a les múltiples esglèsies que hi ha a Bologna... A caminar pels carrers i a disfrutar, per fi, de la ciutat!

Ahir, vam anar a Modena.. La veritat és que no és una gran ciutat.. Vull dir, és maca i com totes les ciutats italianes té el seu encant...Però res a destacar..

I demà començo classes!!! Ja us explicaré que tal la universitat italiana... i que tal els italians! Perquè de moment... la meva vida italiana es resumeix en els meus companys de pis... (que he d'afegir que són dos nois encantadors que tenen una paciència impresionant amb el meu italià...)! Ja en parlaré més, d'ells!

Després de sopar, hem anat a veure els focs artificials a la piazza maggiore perquè avui és San petronio, patró de la ciutat, i per tant és festa major. Hi havia un espectacle que representava que havia de ser el típic ball de festa major (d'aquells on jo em poso a ballar passos dobles i cha-cha-chas..) Doncs no, resulta que a itàlia el ball de festa major és cutrilàndia. A dalt de l'escenàri.. hi havia una mena de grup de ballarines/ballarins que eren talment una versió de la Bella y la bestia (amb els vestits iguals etc..)... i es dedicaven a ballar trossos de cançons que anaven posant... però ara bé el millor de tot... les cançons eren des de titànic a aserejé.. (sisis us ho juro, han ballat asereje)... Shakira... YMCA.. però tot amb uns bestits de la bella y la bestia... i lo més fort de tot és que tots els avis de 150 anys emocionadissims aplaudint... Fins i tot han tocat bamba bamba... (xiruca!) i la cançó de gran hermano!!!!!!! (o gran fratello... com es diria aquí)... En fi, que ens hem quedat a quadres!!!!!

Després, gràcies a déu, han passat a fer els focs artificials... que eren una mica més decents.. (tot i que no tenen punt de comparació amb els de Catalunya, clar).. però era bonic veure la piazza majore plena de gent i il·luminada pels focs...

Així que de la mateixa manera que s'acaba la festa major... jo em despedeixo per avui..
Sapigueu que us espera una ciutat preciosa i plena de vida per visitar.. I prometo portar-vos a menjar els millors tortellinis i mortadela de la ciutat!
 Us deixo amb unes quantes fotos...
Domani, piu!! Que ara... és tard i vol ploure!

Un fort petó...

Ciao ciao...