AMB DOS PEUS AQUÍ...

Bon dia des de Bologna, (o des de la taula del menjador de casa!)

Ja fa uns dies que dormo a l'habitació de casa.. de moment me quedat al pis immens del centre, centre, centre de la ciutat! Ja us aniré explicant i ara posaré unes quantes fotos!

Ara ja hem passat a adquirir noves obligacions: trobar bici, fer un compte al banc, fer el pla d'estudis de la universitat... I començar a pensar amb viatges!

La uni no la comencem fins el dia 5 d'octubre... així que ara mateix medicina em queda encara una mica lluny fora de l'horitzó. Abans, toca anar a Ikea, decathlon per comprar un matalas doble perquè tingueu lloc els que em vingueu a veure (que espero que sigueu molts.... i ja sabeu que en breus començare a fer amenaçes)! comprar samarretes/malles/tot el que trobi tèrmic perquè a Bologna ja ha arribat la tardor.. i deu ni do!

Entre avui i demà intentaré fer fotos de Bologna i penjar-ne unes quantes... la veritat és que és una ciutat preciosa! I poc a poc l'anem descobrint passejant pels carrers.. A les nits ens ajuntem a places i ens anem coneixent una mica més tots aquests que anem arribant. Si, de moment la vida italiana s'ha estancat a la gent del pis, algun que altre amic que fas, i a l'espera de començar les classes!

La veritat que això de marxar de casa per primer cop i aterritzar en un indret on es parla una llengua que tu, ilusa de mi, et pensaves que parlaries amb 3 o 4 minuts però que te'n adones que no acaba de ser cert és tota una experiència! Amb moments de tot... Moments en que penses amb l'adredón de casa teva i totes les cares conegudes esperant que algú dels que llegiu això t'envii un missatge per anar a fer una birra a la plaça del sol i moments en que et pares i te'n adones que comences a caminar pels carrers de Bologna sense mapa perquè la ciutat cada cop te la fas una mica més teva. Moments que apareixen 15 cares desconegudes que s'asseuen al teu costat i comences a compartir una nit tan diferent a les tan anhelades nits de la plaça del sol... Moments que somrius perquè ets fora de casa i cada pasa que fas et fa més gran (metaforicament parlant, no ens passessim.. jeje) i més lliure!..

La veritat és que és una bojeria... Però tota bojeria té el seu encant i avui, que fa 10 dies que sóc aquí, començo a abandonar aquell sentiment de descontrol total i m'endinso a descobrir la meva nova ciutat!

Laila, afegeixo una línia per desitjar-te tota la sort del món. Però com tots sabem que a tu no et cal, perquè pots amb tot i més, t'envio un petó immens i et recordo que estaré pensant amb tu en aquest viatge que comences! Sort! (et faré un mail quan tingui un momentet... jeje)

I a tu Maria... et diré que no dubto que segur que ho has fet genial... perquè has viscut aquest treball de final de carrera amb una felicitat que només pot donar el millor dels resultats! Ja m'explicaràs!

Als altres, (sense oblidar-me de cap ni un tot i utilitzar un nom genèric.. jeje) us pregunto quan penseu venir-me a veure! que ja us espero!!!

Us deixo amb alguna foto del que serà, durant un temps, casa meva...!

pd. Tinc un bitllet per barna de dijous 25 de novembre a la nit a dimarts 30 de novembre al migdia. Aneu fent forats per la mig italiana-catalana! :)

Ci vediamo!