BON DIA BOLOGNA...

Arribo a l'alberg després d'haver engulit (tal qual) uns raviolis al funghi. Bé, i una o altra copa de vi. També després d'haver-me passat el dia caminant per la nova ciutat en búsqueda de pis. És estrany picar de porta en porta i entrar a la vida dels habitants d'un pis esperant formar-ne part.

Avui ens hem aixecat tard i hem aconseguit sortir dels llençols a l'hora de dinar. Hem picat 4 portes diferents i, en cada una d'elles, apareixien mons diferents dins de l'infinit de carrers de la ciutat. És tota una experiència això de buscar pis. El primer era al barri xino (evidentment, això no t'ho diuen a l'anunci) i tot i que era encantador era lluny. Els següents han anat millorant a mida que el rellotge avançava. El resultat final ha estat com el del Barça, dos que ens agradaven i un descartat. Però això de si t'agrada o no és relatiu... i demà toca caminar més i descobrir més petits mons. Acabaré descobrint tota la ciutat picant de porta en porta... és una forma força encantadora de conèixe-la!

També hem tingut el nostre primer contacte amb la fauna italiana. El cuiner del nostre, ja se'l pot anomanar nostre després de la segona cita, restaurant preferit, tot just a la cantonada de l'alberg i purament italià, amb estovalles de quadres, ha decidit dedicar-nos un somriure a la italiana. Entenent per somriure, clar, demanar el mòbil, quedar per dinar per demà, acompanyar-nos a buscar pis, voler anar a ballar samba i salsa i convidar-nos a dos xupitos de limoncello per finalitzar la vetallada. Nosaltres, fent-nos las "remolonas" hem estat conversant tot alegant que era per pràcticar la nova llengua.

Demà faré la meva primera incursió a la universitat. I ara per ara us deixo amb una foto a primera hora del matí a l'alberg, amb el pijama nou que m'ha permès molt satisfactoriament somiar amb el gran any que es deixa entreveure ja que no feia massa olor de casa...

Un petó ben fort per tots (i totes) i prometo anar millorant poc a poc aquesta farça de fer un blog... (no, no, si al final m'acabarà agradant i tot!)

I avui toca dir...

Habrá un dia en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertad...
Quanta utopia!

Ciao, ciao...