Quan a un li toca estudiar sempre troba alternatives més adequades que plantar-se davant els apunts.
Avui les alternatives han estat infinites: Desfer maletes i omplir armaris, trobar les tasses de cafè al nou prestatge, aconseguir arribar al microones sense caure de la cadira, parlar amb el meu nou company de pis mentre ell es feia un batut de kiwi sobre l’article de l’Ara en el que diu que Berlusconi vol anar al tribunal europeu pels drets humans pel cas Ruby. Començar aquesta segona part del viatge i adonar-me’n de que caminar sota els pòrtics ja em fa sentir com a casa. Fer encara la digestió de la “pasta alle vongole” que va cuinar ahir el Michele. Decidir amb el Nacho a quina hora quedem per anar al concert de guitarra dels seus companys de pis. Escoltar Fabrizio di Andre mirant per la finestra de la nova habitació. Sorpresa de la “merda” que he arribat a acumular durant tan sols 4 mesos (necessitant així deu mans ahir a la nit per fer el trasllat, i tot hi així encara deixar algunes coses per anar a buscar).
Però sobretot, la millor excusa a estat seure sobre el llit de plaça i mitja mirant la paret de davant on el Pep m’ha deixat el millor dels regals.. Unes quantes fotos penjades de moments d’aquests mesos fent-me recordar, així, que aquesta habitació sempre serà la nostra habitació, però sobretot, que el trobarem molt a faltar!
Així que Pep, Un petó des de la nostra habitació.. i fes el favor de dignar-te a fer una visita! :)
Bologna et trobarà a faltar..
I jo, demà, a estudiar! Que les alternatives infinites tenen data de caducitat..
Clara
Pd. Si, encara que ningú s’ho cregui, he tornat a escriure... I prometo intentar fer-ho més sovint que fins al moment!
Pd.2.. El tema fotogràfic no serà impressionant d’ara ja que aprofito per dir que m’he deixat la càmara de fotos a barna.. (així que Lau, me la podras portar???)... :)
Pd.3... Gràcies per ajudar-me amb el trasllat ahir!!!!! Sinó em sembla que encara hi sóc!
Un bacio a tutti....
grande el Pep!!! que wai deixar-te les fotos a la VOSTRA habitació!!! i tu nena para de trobar excuses x no estudiaaar!!! ;) jejeje
ResponEliminaJa m'he apuntat lo de la càmera, aixi que tranki!! quan sàpiga algo més de quan vinc t'aviso... mentrestant anem xerrant, ves escribint al blog i ens anem enviant videos!!!! jajajaja
Un petonas enorme des de barna!! jo tb est trobo a faltar... que ja m'havia acostumat a tenir-te a prop!!!! ;)
T'estimu!!!!
Guapaaaa...joer m'he emocionat una mica llegint el teu post. La veritat es que em va fer llastima marxar d'aquests petit raconet. No em vaig adonar que marxava fins l'hora que tocava fer les maletes. Només espero que gaudeixis del nou piset (alerta en pujar-te a les cadires per arribar al micro, jejej que la fusta no es de les més resistents :)) tant com ho vaig fer jo.+
ResponEliminaDonali records al Simone.
Per cert, li hauras donat la volta a la foto no??eje
Un petonàs molt fort Clareta. Un besito i fins pronte ¡¡
Hola nena,
ResponEliminaEls de Barna et trobem a faltar!
M'encanta que puguis canviar de pis i sigui encara millor (sembla difícil ja que estaves molt bé!), i en el teu escrit emociona la seguretat i felicitat que transmets. Has trobat el teu lloc entre moltíssims amics.
Per molts anys i gaudeix de tot el que vas construint i trobant!
Un petó
Rosa
Que sigui de debò i que vagis escrivint tot sovint. Va, que jo des del meu racó vaig seguint les teves passes, o les teves entrades, vaja. Una abraçada!
ResponElimina