Ciao (en els dos sentits de la paraula...)

Dient adéu a Bologna tot escoltant Guccini i saludar Barcelona amb un tros de Benedetti...

Francesco Guccini, Addio:

http://www.youtube.com/watch?v=Tj2STFCmki4&feature=related

Bienvenida

Se me ocurre que vas a llegar distinta
no exactamente más linda
ni más fuerte
ni más docil
ni más cauta
tan solo que vas a llegar distinta
como si esta temporada de no verme
te hubiera sorprendido a vos también
quizá porque sabes
cómo te pienso y te enumero

después de todo la nostalgia existe
aunque no lloremos en los andenes fantasmales
ni sobre las almohadas de candor
ni bajo el cielo opaco

yo nostalgio
tu nostalgias
y cómo me revienta que él nostalgie

M. Benedetti

i  Barcelona és anar a la teteria clandestina de darrera de plaça sant Jaume amb el Miki, ajudar a pintar el futur pis del Lau, anar a fer un mojito a l'Anagrama entre cares conegudes, birrejar al gat negre per fer veure que el temps no ha passat, veure un partit del Barça envoltada de barcelonistes, passejar pels carrers del centre i com sortit del cel trobar-te una parada per votar per Barcelona Decideix (i votar, efectivament, per recordar a aquells que no volen escoltar que sóm una nació, i nosaltres decidim), sortir de festa i acabar al plataforma com els vells temps, anar a dinar al Japonès del costat de l'illa i tornar a comprovar que no sé menjar amb palillos xinos, anar al teatre i començar, altre cop, amb les despedides.

En fí, saludar Barcelona.. e dire addio a Bologna..

Un bacio a tutti e buon natale!


Clara

PD. Tots aquells que estigueu per aquí... aneu fent forats per veure'ns una estona!!

Nella mia ora di Libertà

non mi aspettavo un vostro errore
uomini e donne di tribunale
se fossi stato al vostro posto...
ma al vostro posto non ci so stare
se fossi stato al vostro posto...
ma al vostro posto non ci sono stare. 

Fabrizio di Andrè. Nella mia ora di Libertà

http://www.youtube.com/watch?v=NhwtJmEgVig&feature=fvw

Avui Roma no tenia res a veure amb la ciutat que vaig conèixer fa uns dies..

Una ciutat que et feia viatjar en el temps i somiar en túniques i sandàlies romanes sota el sol. En banquets on l'objectiu era vomitar tot allò que havies estat capàs de menjar. En carrers empedrats i temples. En lluites d'esclaus i lleons. En què hauria passat "si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys..."

Avui, Roma treia fum i deia prou a la política que se'n riu del seu país. A la compra de vots i a la perversió... Treia fum perquè per tres vots Berlusconi continuarà al govern...

I a Bologna el fred gèlid de pocs graus sota zero et feia recordar que ha arribat nadal i que d'aquí pocs dies torno a casa...

Així que res, us deixo amb una foto que resumeix com han estat aquests primers mesos a l'estranger!

Un petó i fins aviat!