Ciao (en els dos sentits de la paraula...)

Dient adéu a Bologna tot escoltant Guccini i saludar Barcelona amb un tros de Benedetti...

Francesco Guccini, Addio:

http://www.youtube.com/watch?v=Tj2STFCmki4&feature=related

Bienvenida

Se me ocurre que vas a llegar distinta
no exactamente más linda
ni más fuerte
ni más docil
ni más cauta
tan solo que vas a llegar distinta
como si esta temporada de no verme
te hubiera sorprendido a vos también
quizá porque sabes
cómo te pienso y te enumero

después de todo la nostalgia existe
aunque no lloremos en los andenes fantasmales
ni sobre las almohadas de candor
ni bajo el cielo opaco

yo nostalgio
tu nostalgias
y cómo me revienta que él nostalgie

M. Benedetti

i  Barcelona és anar a la teteria clandestina de darrera de plaça sant Jaume amb el Miki, ajudar a pintar el futur pis del Lau, anar a fer un mojito a l'Anagrama entre cares conegudes, birrejar al gat negre per fer veure que el temps no ha passat, veure un partit del Barça envoltada de barcelonistes, passejar pels carrers del centre i com sortit del cel trobar-te una parada per votar per Barcelona Decideix (i votar, efectivament, per recordar a aquells que no volen escoltar que sóm una nació, i nosaltres decidim), sortir de festa i acabar al plataforma com els vells temps, anar a dinar al Japonès del costat de l'illa i tornar a comprovar que no sé menjar amb palillos xinos, anar al teatre i començar, altre cop, amb les despedides.

En fí, saludar Barcelona.. e dire addio a Bologna..

Un bacio a tutti e buon natale!


Clara

PD. Tots aquells que estigueu per aquí... aneu fent forats per veure'ns una estona!!

Nella mia ora di Libertà

non mi aspettavo un vostro errore
uomini e donne di tribunale
se fossi stato al vostro posto...
ma al vostro posto non ci so stare
se fossi stato al vostro posto...
ma al vostro posto non ci sono stare. 

Fabrizio di Andrè. Nella mia ora di Libertà

http://www.youtube.com/watch?v=NhwtJmEgVig&feature=fvw

Avui Roma no tenia res a veure amb la ciutat que vaig conèixer fa uns dies..

Una ciutat que et feia viatjar en el temps i somiar en túniques i sandàlies romanes sota el sol. En banquets on l'objectiu era vomitar tot allò que havies estat capàs de menjar. En carrers empedrats i temples. En lluites d'esclaus i lleons. En què hauria passat "si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys..."

Avui, Roma treia fum i deia prou a la política que se'n riu del seu país. A la compra de vots i a la perversió... Treia fum perquè per tres vots Berlusconi continuarà al govern...

I a Bologna el fred gèlid de pocs graus sota zero et feia recordar que ha arribat nadal i que d'aquí pocs dies torno a casa...

Així que res, us deixo amb una foto que resumeix com han estat aquests primers mesos a l'estranger!

Un petó i fins aviat!

5-0

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!!!!!!!

Hi ha una hora justa on tot és imminència,
on el silenci de la nit s'esquinça
i l'albada es va encenent de foc;
s'hi eixampla l'horitzó
i un blau cisell de llum va dibuixant les formes.

Hi ha una hora justa on tot és un batec
que creix i que il·lumina l'aire
perquè amb les mans escriguis nous presents,
perquè amb els ulls, assedegast de somins,
ens aboquem, plens de futur, a ser.

Hi ha una hora justa, que és en aquest moment,
un ara que és precís i inajornable,
on som sense cap límit que no sigui el nostre,
un ara que ens uneix i que ens convoca.

Carles Duarte

(tot i que no tinc esma per comentar les eleccions d'enguany...)

Clara

La divina comèdia de la política italiana

Dissabte tocava estudiar.. Tinc l'examen d'organo di senso dimecres i m'havia proposat quedar-me tota la tarda a casa... Però la decisió va resulatar ser tan sols una il·lusió. El Nacho i la Marina van venir a dinar a casa per fer dissabte de germanor.. (i a partir d'aquí la cosa ja va anar de cap a caiguda).. Cap a les cinc ens disposavem a caminar direcció al mercadillo de la Montagnola...

Per aquells que heu estat a Bologna.. ja sabeu quins perills representa la visita al mercat en questió. En efecte, vaig sortir amb un altre (la colecció ja puja als 8 o 9) jersei de segona mà d'un euro. No hi ha res a fer. És inevitable. Aquesta gent se la sap molt llarga!

Però al cap de pocs minuts vam veure una manifestació que passava per Independenza... Era una manifestació de la qual ja haviem sentit a parlar... però ens haviem oblidat completament que era dissabte.

La manifestació va ser convocada arran dels últims esdeveniments que s'han produït aquests dies a Brescia, una ciutat del nord d'Itàlia. Per posar-vos una mica en context (tot i que segurament força mal resumit).. Fa uns mesos, el govern va dir als immigrants il·legals que volguessin obtenir el permís de residència que pagant entre 3000 i 4000 euros l'aconseguirien (fent papers etc etc..). D'aquesta forma.. molts d'ells van pagar aquests diners i encara avui esperen veure algun paper oficial. Porten mesos reclamant alguna acció per part del govern i aquest no contesta... Davant d'això, un grup d'immigrants va pujar a sobre d'una grua a Brescia per protestar i un grup de gent (cada cop més nombrós) es va anar reunint a sota la grua en senyal de suport. Els dies van anar passant fins la setmana passada que la policia va carregar contra els "manifestants" de baix de la grua que donanven suport a la protesta amb gasos lacrimògens, pagant-los etc..

(si voleu una mica més d'informació... us adjunto el link d'un video on una de les capdavanteres de la movilització explica molt bé la reivindicació: http://www.youtube.com/watch?v=kF-0c0IbULg )

Després d'això.. a tot Itàlia s'han començat a fer manifestacions reclamant que el govern contesti a les demandes i que s'aclereixi què passa amb els papers de residència i els diners ja pagats (a part d'una política social i d'immigració millor etc etc..)

Poc després de que s'acabes la manifestació... vam anar cap al bar que frequentem dos o tres cops per setmana a piazza San Francesco (té un piano i la Marina i jo hem decidit frequentar-lo encara una mica més i practicar un cop per setmana). Al arribar, per sorpresa nostre, ens vam trobar un grup de gent que feia un apperitivo.. passaven una pel·lícula... feien tittelles... i tot de músics tocant. Preguntant preguntant vaig arribar a la conclsuió que era un grup que s'anomena "la città invisibile" i que es dediquen a intentar rehabilitar els suburbis de Bologna.. (tot i que quan camines pel centre de Bologna et penses que tot són palaus del segle XIV a les afores hi ha barraques i un munt de gent sense sostre.. a més de la sala Bolognesa que és un centre de desintoxicació molt important).. Aquest grup donava a conèixer la proposta tot fent una mica de festeta.. El tema es va anar animant i va acabar sent una rotllana amb un cuiner al centre que cuinava una versió estranya de col lombarda amb un camping gas mida XXXL tot ballant al ritme de la música. Molt italià tot plegat..

I per això avui he tingut ganes de parlar del dissabte: perquè Bologna és això. Sortir en una direcció i canviar-la quatre o cinc cops perquè t'has trobat mil iniciatives socials més interessants. És una ciutat tan i tan viva que a dia d'avui (dos mesos després de trepitjar-la per primer cop) es fa estrany pensar que la majoria de ciutats no siguin com aquesta..

En teoria avui queia el govern d'Itàlia... Fini va dir la setmana passada que o Berlusconi abandonava el govern o ell treia els seus ministres (i per tant el govern quedava en minoria)... Ja us explicaré com a quedat tot plegat perquè de moment ha perdut el congrès.. i si perd el senat (cosa que de moment no ha passat) estaria obligat a dimitir.

Us deixo amb alguns videos de la mani.. i amb un trosset del llibre "la città invisibile", d'Italo Calvino (llibre que dóna nom a la iniciativa d'ajuda social de la que us he parlat).. :

“Olinda no es, desde luego, la única ciudad que crece en círculos concéntricos, como los troncos de
los árboles que cada año aumentan un anillo. Pero a las otras ciudades les queda en el medio el viejo
recinto amurallado, ceñidísimo, (...) mientras los barrios nuevos se desparraman alrededor (...) En
Olinda no: las viejas murallas se dilatan llevándose consigo los barrios antiguos que crecen en los
confines de la ciudad, manteniendo sus proporciones en un horizonte más vasto”


Ah! i ja que avui estic de videos... us deixo amb el link d'una cançó que va cantar l'altre dia Roberto Benigni a un programa de la televisió italiana! És força catxondo!
http://www.youtube.com/watch?v=4yniPK63MFM

Un petó a tots i totes i comenceu a buscar estones que d'aquí pocs dies posaré els peus a Barcelona altre cop!

Clara

pd. El blog em fa bulling i no em deixa penjar uns altres videos de la manifestació. Ho continuaré intentant...

Després de l'última visita fugaç...

Caminant per Azeglio de tornada a casa després de veure marxar l’aerobus (una imatge força habitual en l’últim mes) m’he sentit estranya. M’havia acostumat a que la nostra habitació fos com una casa de colònies on tots poc a poc anàveu apareixent. Intentaré ser escueta, explicar què he fet amb cada un de vosaltres que heu vingut seria pesat i una mica repetitiu. Sí, acceptem que Bologna no és tan gran i que he esdevingut una guia túristica per la petita ciutat (quan fas aproximadament la mateixa ruta dos cops per setmana al final et tornes una experta!). Fins al punt que aquest cap de setmana, a cada restaurant on portava al Guillem i al Miki a menjar em coneixien i em saludaven com si fos una Bolognesa més i em despedien després d’oferir-me un limoncello amb un “ci vediamo domani”. (En efecte això de sentir-te Bolognesa i que et coneguin als restaurants té molt glamour... però també he de dir (fluixet i en lletra petita) que per culpa de tots vosaltres i les vostres ganes de menjar pasta i pizza jo començo a rodolar i el bitllet del dia 25 no caldria que hagués estat comprat perquè segurament donant voltes hauria arribat més ràpid a Barcelona)... En fí...

Com deia, m’he sentit estranya perquè aquest últim mes ha estat una barreja de nova vida i a la vegada cares conegudes. I aquesta barreja m’ha feta adonar-me’n i, recordar, que m’encanta viure un moment on tot és nou i en el que cada dia descobreixes coses inimaginables però amb la seguretat de que us tinc a tots tan a prop com sempre i que les vingudes i les anades amb la seva correponent il·lusió i tristesa només fan que emfortir el camí.

Ara però, accepto que necessito dos dies (o uns quants més) per tornar a la rutina italiana d’universitat, festes, centres socials ocupats, pràctiques, i sobretot.. continuar endinçant-me en aquest nou país i la seva llengua (que últimament el català ha guanyat pes a la casa de la via delle tovaglie). 

Així doncs, tot i les ganes de metamorfitzar altre cop a la meva versió italianiki, m’ha fet tantíssima il·lusió compartir tot això amb vosaltres que us continuaré dient, sempre que volgueu, Oh Benvinguts, passeu passeu… que casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú…

Us deixo amb algunes fotos.. que segur que és menys pesat mirar fotos que llegir-me a mi! ;)

I la programació de la setmana que tot just comença vindria a ser quelcom així:

-        - Pràctiques d’urologia.

-         - Dimarts mercat biològic a un centre ocupat

-         - Dimecres notte biancha a la facultat de ciències polítiques i circ.

-         - Dijous documental de palestina a l’XM24..

-        - Etc…

Quina vida més dura aquesta de l’erasmus! ;)

I a veure si m’expliqueu què tal la vida per Barcelona.. la visita del papa.. i totes aquestes coses que passen últimament per la ciutat comtal!

Clara

PD. Com a curiositat... afegiré que tota aquesta il·lusió de tenir-vos per aquí i ensenyar-vos la ciutat (traduïda a unes 4 hores de mitjana de son al dia durant un mes) s'ha evidenciat produint-me un "calazio" (mussol més profund) a l'ull i forçant així la meva primera visita a urgències a itàlia. Diré, que les urgències són la cosa més surrealista que he vist mai. Tu arribes a una mena de magatzem buit sense gent i veus una maquineta d'aquelles de les carnisseries d'agafar número. Agafes número i esperes que et cridin (tot això sense una sola infermera/metge a la sala).. i els hi és absolutament igual (o a aquesta conclusió vem arribar la Milana i jo) si tens un mussol o un desprendiment de retina... perquè miren el grau d'urgència per una camara que et grava quan agafes el número... que dius... un desprindiment de retina realment es veurà per la camàra a 15 metres de distància??!!!..  

A dopo!!

Tot fent família...

Per no perdre la costum dels diumenges a la nit toca fer relfexió de la setmana i actualitzar el blog.

- Dilluns va marxar el Lau i després vam anar a uns concerts (als quals finalment no vam entrar) no a una casa ocupa, no! Sinó a una Porta! A una porta ocupada!! (a Bologna hi ha 12 portes de les antigües muralles).
- Dimarts Paella!. (si, hauria d'haver estat dijous.. però no tot pot ser en aquesta vida!) Evidentment la va cuinar la Milana... però aquest cop va ser a casa la Bea, amb els seus companys de pis italians. Sembla que els italians de Bologna han estat de sort perquè tots acabaran provant la paella de la milana a aquest pas i, s'ha de dir, que cada cop li surt més bona!. De fet, aquí la que està més de sort sóc jo.. que m'acabo acoplant a tots els sopars que fa i cada setmana en menjo! Però a part de la versió culinària, el sopar va ser molt divertit. Vam divagar fins a altes hores de la matinada entre copes de vi de la política italiana (que fa schiiiifo). 
- Dimecres dermatologia, Sífilis capítol 2. Millor ho deixo aquí.
- Dijous vaig anar a l'XM (centre social ocupat per dir-ho d'alguna manera) on feien un mercat biològic. El lloc està molt guai.. hi havia paradetes de tots els pagesos/hippis de la zona que venien verdures de l'hort, formatge fresc fet per ells, vi i oli... i unes focaccia boníiiissimes que evidement van ser el nostre sopar. (Això ho direm més fluix... però també feien uns pastissos de poma amb canyella que estaven de cullons i evidentment també hi vam caure!)..
Una estona després de sopar va començar la presentació d'un documental d'un grup de voluntaris italians que han estat a Palestina, a un poble que practica la no violència davant l'exèrcit d'israel i explicaven la realitat que havien viscut durant els mesos allà. La veritat és que va ser molt interessant. Imagino que d'aquest tema ja us en aniré parlant més...
- Divendres en Gilbert i jo vam metamorfitzar a pures "amas de casa" amb guants de plàstic fins als colzes (i el mocador al cap no perquè ryanair ens hauria fet pagar sobrepès per ell, que sinó també!). Però la nostra habitació va viure l'apocalipsi. Van morir les muntanyes i muntanyes de mitjons bruts i samarretes tirades i Oh Déu meu!!! vam poder veure les rajoles de color maó del terra altre cop!! (evidentment aquesta brigada de neteja exaustiva té una raó de ser... arribava la família l'endemà!!).

- Cap de setmana. Dissabte van arribar mons pares de visita fugaç (de dissabte al migdia a diumenge al vespre). Així que el cap de setmana ha estat fer visita turística per Bologna. Ens hem dedicat a descobrir la ciutat caminant (fins a tal punt que a veure, que ells estiguessin cansats és normal, però que fins i tot jo somiava amb una cadira per fer descansar les cames! jeje .. com ens hem de veure!).. Però bàsicament s'ha reduït en això, fer família i viure Bologna... a part de menjar moooooolt bé i per fi poder anar a una trattoria!!!!!! (per aquells que no ho sapigueu... una trattoria és on menges pasta fresca feta al moment i, per tant, boníssima i evidentment més cara del que la classe social erasmus ens podem permetre)!
A més a més van venir els reis... m'ha mare m'ha portat de tot de tot!!! Pernil salaat!!!! (pròximament sopar a casa meva!).. i tot de roba d'hivern que era absolutament necessària degut al canvi climàtic autòcton de Bologna!..

A la tarda, després de despedir a mons pares a la Stazione Centrale volia passar pel PAM (megasúper més barat de bologna on faig la compra i a on he d'anar amb les xiruques i la cantimplora perquè està a Pekin des de casa meva).. però s'ha posat a ploure i he decidit que no era el millor moment...

Pero a l'arribar a casa he recordat que em faltava suavitzant, ous, tomàquet, pa...

En fí, us deixo amb un trosset d'un poema de Benedetti que diu:

Bajé al mercado
     y traje
     tomates diarios aguaceros
     endivias y envidias
     gambas grupas y amenes
     harina monosílabos jerez
     instantáneas estornudos arroz
     alcachofas y gritos
     rarísimos silencios

Per què no estarà més a prop el PAM? ....

Baciii a tutti!!! 

PD: Papes, ja sabeu que podeu tornar sempre que vulgueu,  i, als altres...:
"Oh benvinguts, passeu passeu, que casa meva és casa vostra si és que hi ha... cases d'algú..".

Clara

VISITA LAU (2a PART!)

I al mirar per la finestra apareix un raig de sol. Si, no és tan banal com sembla això que dic. Després de dies sota la pluja Bologna torna a tenir els carrers secs i amb llum! Així que Lau.. em sap molt greu perquè t'ha tocat conèixer-la sota un cel tapissat de núvols i Papes, esteu de sort, perquè sembla que dissabte també ens aixecarem amb un raig de sol entrant per la finestra!

Venècia. Venècia!!!! Dissabte vam aixecar-nos d'hora amb el Lau i vam anar a la Stazione Centrale a agafar el tren direcció Venècia. A Ferrara vam augmentar de número tot incorporant a l'Oscar i al cap d'una hora i mitja de veure passar prats i poblets per les finestres va aparèixer el mar (i el sol! a venècia el sol es va dignar a sortir!)..

La veritat és que no recordava Venècia en sí. Recordava que m'havia agradat, però no la sensació que es té quan comences a caminar per aquells carrerons on només hi pot passar una persona de lo estrets que són. Els canals amb gondoles amb tursites que han pagat un dineral i barquetes de motor per recordar-te que encara hi viu algú en aquell laberint d'aigües. Cases que sembla que es caiguin (i que de fet es cauen... Si, és el que té anar a Venècia amb dos futurs arquitectes... que t'has de passar l'estona escoltant com les cases s'estan queient... com aquesta ciutat no aguantarà... mira quines grapes més grans que té aquesta paret!!!... etc etc!)... La meva versió era una mica més cursi/romàntica al estil de: ohh!! Mireu quin indret més encantador! Us imagineu estar llegint un llibre en aquesta cantonada mentre veus les gondoles passar??! (sense turistes clar).... en fi.. segur que us ho podeu imaginar! (i sinó.. si un dia us trobeu al Miki pel carrer... demaneu-li que us en faci una representació!) ;)

No vull descriureus molt Venècia... Ja la redescobrireu quan em vingueu a veure i li anem a fer una visita! ;)

Però hi ha dues maneres d'entendre el món: una, com si res fós un miracle. L'altre, com si tot ho fós. Caminant pels carrers de Venècia, l'elecció es fa una mica més fàcil.

Una de les coses que m'agrada d'estar vivint a Bologna és que la stazione de trens és força important i per tant tens trens cada hora a tot arreu. Amb una hora et planes a firenze, una i mitja Venezia, quatre Roma, una Verona etc etc.... i això et permet anar coneixent itàlia a poc a poc a base de caps de setmana..

Pel que fa la resta de la visita del Lau i del cap de setmana... Per una banda (tot i que el lau ja ho va escriure l'altre dia).. dir-vos que l'Oscar té una casa molt molt xula!!! (i quan jo hi vaig anar... també tenia pernil salat de Barcelona!!! que per aquells que estem d'eramus és una cosa impensable!) jeje.. Així que costalloberencs aprofiteu l'ocasió i aneu-lo a visitar!!!! (Bé, això de que jo us inciti a acoplar-vos a casa seva no sé si és molt legal....) jeje En tot cas Oscar, merci per acollir-nos al Lau i a mi a Ferrara! :)

Per Bologna amb el Lau vam estar voltant... el temps no acompanyava gens però es va fer el que es va poder! Vaig ensenyar-li els indrets (coneguts fins al moment) que més m'agraden... ja els anireu coneixent quan aneu vinguent! Un bar que poc a poc ens fem nostre on la gent hi toca el piano i la guitarra... anar a l'apperitivo del carrer Pratello... Piazza Verdi amb tota la seva fauna... Les set esglèsies de Santo Stefano i dijous quan va arribar vam anar a la festa de la facultat de Polítiques!

Aquí.. un cop per setmana o de tan en tan... hi ha festa a alguna facultat. Les festes són a la nit... la universitat està oberta i a dins hi fan concerts, petits grups toquen música, la gent estar per les classes, fan circ, teatre... És impresionant perquè les universitats d'aquí són edificis immensos de fa segles amb claustres i plens d'estatues... i és una sensació molt rara veure tot d'estudiants de festa o fent circ a la una de la matinada al mig del claustre de la uni. I a més a més és legal i el rector hi està d'acord!!!!! (sisi... això és el més impresionant de tot!) jeje... Però es considera que la universitat "és" dels estudiants... i que hi poden fer el que vulguin quan vulguin.... Això sí, no passa com a Barcelona que després tot queda fet una absoluta merda... .Els estudiants ho recullen tot etc.. i l'endemà a les vuit del matí es tornen a fer les classes com si res hagués passat...

Si teniu sort quan vingueu ja en descobrireu alguna!!!

Ara ja per acabar... dir-vos que he intentat fer una selecció de les fotos del cap de setmana a Venècia i amb el Lau... però això de sintetizar mai ha estat lo meu... i el magnífic dissenyador del meu blog a marxat cap a terres catalanes ja.. Per tant nosé com es fan aquestes coses de posar menys fotos i posar un link... (Sí, no era cap secret.. .tots sabeu que jo sóc incapàs de fer un blog tan guai!) jeje.. Espero que no quedi molt "plena" aquesta actualització...

Un petó molt fort a tots i totes!

pd. Lau, m'ha fet molta il·lusió tenir-te per aquí... T'espero un altre cop quan Bologna estigui nevada!!! (però abans... cita a la Trabanqueta a finals de novembre! Ves fent lloc!) :)

pd2. Me'n oblidava!! La primera foto on surt el Lau... és de quan vam anar al mercadillo de la piazza VIII d'agostto!!! És una plaça molt gran on tots els divendres i dissabtes fan un mercadillo enorme on hi pots trobar de tot!!! Evidentment, hi ha coses de segona mà.. i capses d'aquestes que semblen la butxaca del Doraemon on per 1 euro pots trobar tot el que vulguis i més. Com era d'esperar, el Lau es va tornar boig a un lloc com aquest....!!!. El gorro d'Shrek de color vermell.. n'és un exemple! jeje

Clara

VISITA LAU (1a PART!)

Moolt bona niiiiiiiiit.. (amb accent de Tomas Molina, evidentment..)

Us escric amb el Lau al costat, que m'ha vingut a visitar!!! 

És la primera visita oficial (i no oficial) que arriba.. Així que ha estat la prova número 1 de com aniré organitzant totes les vostres anades i vingues durant aquest mes i mig que no em deixeu tranquila (tinc tots els caps de setmana ocupats fins a mitjans de novembre!!!!!) Tot i que estic encantada de veure'us! 

Com a prova número 1.. hem fet un "tast" de Bologna i hem viatjat amb tren fins a Venècia (conjuntament amb l'Oscar..!).. 

Venècia us l'explicaré demà.. Es mereix un monogràfic, però com un cop em va dir un amic.. Venècia és una de les raons per no creure en la total i absoluta destrucció del món. Continua sent tan magnífica i esplèndida com la recordavem!

Avui.. he pogut disfrutar d'hores i hores de germà gran.. I més enllà dels monuments visitats, carrers caminats, birres, pizzes, plats i plats de pasta que m'han obligat a menjar.. Els silencis i les converses a part de molt molt fred m'han fet recordar aquella sensació de sentir-se com a casa.. Sigui a Bologna, a Barcelona o a Buenos Aires. Per tant us deixo amb un petit però no menys important recull fotogràfic de l'ocasió!

Domani piu!!! (que acabo de ser avisada que demà a les 8.15h del matí he d'estar a pràctiques de dermatologia.....)! 

Baciniii!

P.D: wenu... aquí Lau "al habla"! esta molt bé això d'estar "d'artista convidat" a altres blogs.... jejeje res, que Bologna és impressionant, Venecia mola molt, ma germana petita viu a Italia, esta la mar de bé, i té uns amics i amigues que son de puta mare!!!

Encara que a totes les fotos sortim amb una copa de vi a la ma... no és que ens haguem passat el dia bebent, sinó que el temps, com ella deia, no ha acompanyat molt, i menys per anar fent fotos pel carrer! aixi que totes es redueixen a l'hora de sopar al bar "corso", on hem menjat una pizza i una pasta impressionant!!! (amb el vi de la casa per acompanyar...). Demà ja us explicara com ha anat per Venecia (+ Ferrara) amb l'Oscar, que per cert s'ho ha currat molt i ja que hi som... té un pis impressionant!!! La veritat... no em puc queixar gens d'aquests dies amb ma germana petita (que cada cop ho és menys...) i amb els seus amics!!

Merci a tots/es per ensenyar-me Bologna, els apertitivis, la plaça verdi (amb els yonkis corresponents que ja son com "mobiliari urbà" amb tot el respecte del mon!), etc, etc!!!

PETONS!

Lau